Montse Ayats: “Els editors demanem suport per a impulsar el que no podem fer sols”

posted in: Sin categoría | 0

El Periodico, 14-01-2020

La presidenta de l’Associacio d’Editors en Llengua Catalana es lamenta que el Pla de la Lectura de la Generalitat estigui inactiu

La presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELC), Montse Ayats, convé que possiblement el del llibre potser és el menys damnificat de tots els sectors culturals de Catalunya, però amb això no n’hi ha prou. Les editorials en català, prop d’un centenar, a l’igual que les de l’àmbit en castellà, van patir la crisi amb una gran virulència i com aquestes han aconseguit arribar a un creixement petit però constant -en el 2018 i a falta que s’estableixin les vendes de l’ any passat va ser d’un 0,5% respecte al 2017- gairebé sense ajudes. El ‘ja n’hi ha prou’ d’Actua Cultura demanant a la Generalitat el 2% per al sector té uns accents particulars pel que fa a l’edició en català i l’editora d’Eumo coneix les seves claus.

Quina seria la foto fixa de l’edició en català en aquests moments?

El panorama des del punt de vista creatiu és molt interessant i pel que fa a la producció i la quantitat d’autors és òptim. En els últims temps els lectors poden trobar a les llibreries tant la traducció castellana com la catalana i en ocasions una bona traducció en català fa que el llibre es vengui més en aquest idioma. No es tracta de rivalitzar però és un senyal que hi ha un lector preparat.

La proporció és que de quatre lectors a Catalunya un ho fa en català.

Sí, més o menys una ràtio del 75% -25%. Podem discutir llargament si la immersió lingüística es va fer bé o malament, però el cert és que una escolarització en català des dels 80 ha donat com a resultat lectors eficients.

Quin és el punt feble?

Tenim bons creadors i bons lectors però aquests no sempre saben que existeix aquesta oferta en català. Hem d’aconseguir que quan un lector estigui entusiasmat trobi el que busca a la llibreria, així que hem de ser molt eficients, necessitem un reforç a les llibreries -potser una discriminació positiva- i encara que tinguem un públic reduït enfront de l’edició en castellà hem d’ampliar aquest marge, d’aquí que el nostre treball ha de tenir en tota la cadena del llibre un major suport institucional.

Hi ha qui desconfia de la cultura subvencionada.

I nosaltres, els primers. No volem dependre de l’administració. Cap editor pot sentir-se satisfet només amb l’ajuda pública i dir que amb això en té prou. Crec que en el nostre panorama cultural ha estat molt meritori haver construït una indústria i haver sobreviscut a cop de voluntarisme en aquests anys de crisi. Està molt bé donar suport a la creació però darrere d’ella ha d’haver una indústria que la canalitzi. El que demanem és suport per impulsar el que sols no podem fer.

Com què en concret?

Hi ha mancances importants. El còmic, per exemple, és un gènere en auge, però en català està gairebé tot per fer. És clar que volem apostar per això, però necessitem una empenta inicial de la Generalitat que no tenim.

El llibre en català té diverses ajudes com els préstecs reintegrables, el Servei d’Adquisició de Biblioteques més les ajudes a la producció.

I estan bé però són insuficients si volem crear un espai i una oferta. No puc entendre que la Generalitat prestés més ajudes abans de la crisi, en època de vaques grasses, que ara que el sector té més dificultats. És ara quan ho necessitem més i no abans.

El Pla de la Lectura de la Generalitat està encara per posar-se en marxa.

És un pla de l’etapa de Santi Vila. Està aprovat. Encara que hi ha qui diu que en realitat no es va aprovar, que la lletra petita deia una altra cosa. Però jo i molts dels meus col·legues sí que ens ho vam creure perquè hi va haver presentacions oficials. És clar que la situació econòmica i les complexitats polítiques han dificultat la seva execució però si ets capaç d’establir uns compromisos també has d’obligar-te a complir-los. Al 2019 hauríem d’haver tingut uns cinc o sis milions més d’euros i no els hem vist. Al principi de la crisi ens anava millor.

Per què la cultura no sembla una prioritat per als polítics?

Potser perquè en el sector cultural es triguen anys a aconseguir èxits i als polítics els interessen més els resultats immediats, aquests que queden bé en els programes electorals. Una de les grans assignatures pendents dels polítics és deixar de dir que es creu en la cultura i passar a demostrar-ho.

Hi haurà qui digui que es queixen vostès massa.

Doncs jo crec que ho fem poc. El sector del llibre factura el 60% de la cultura i només tenim un 9% de les subvencions. L’objectiu és generar una indústria prou autònoma com per no dependre de l’administració.