Magia gris

Descripció

Quan l’Eclesiastés va sentenciar “Qui afegeix saviesa afegeix dolor”, ja res podia detenir el caos que ens impulsa a continuar vius. “Magia gris” és el resultat d’aquesta confluència de paradoxes que ens perverteixen en éssers pensants; un cúmul d’anotacions dispersen que evoquen un retorn al mètode empíric d’observar, acumular i coordinar els fets, sintetitzant-los en flascons oberts en els perfums dels quals per moments s’intueix una vocació (podríem dir una intuïció) integradora, endevinant-se una tènue línia divisòria que per moments separa les aigües de dues coses encara per definir. “Doneu-me un punt de suport i mouré el món» va deixar dit Arquimedes, i amb aquesta decidida obstinació s’evoquen en “Magia girs” un grapat de les diferents possibilitats que ofereix el món per a ser remogut del seu permanent fingiment.

Informació addicional