L’èxode català de 1936 a través dels Pirineus

Descripció

Aquest llibre ens apropa a l’èxode a través dels Pirineus que es produeix a Catalunya durant l’inici de la Guerra Civil i, alhora, a les bases de la construcció del poder local durant el primer franquisme; dos elements entrelligats. La guerra i la revolució que es van desencadenar a l’estiu de 1936, fruit del cop d’estat d’un sector de l’exèrcit, van provocar la fugida de milers de persones. Els Pirineus esdevenen aleshores un territori de trànsit per a tots els fugitius que escapen en solitari o amb l’ajuda de guies que, en cordades més o menys nombroses, els encaminen per les muntanyes cap a França o Andorra. Els recorreguts i les motivacions d’aquests refugiats, gent de dretes, desertors de l’exèrcit o republicans desencantats, centren l’atenció d’aquest treball. Tres etapes diferents marquen els espais d’aquest desplaçament de població: la fugida a través dels Pirineus, el sojorn en camps d’acollida a França i l’entrada a l’Espanyol nacional. Un cop a la zona ocupada per les tropes franquistes, la major part dels refugiats catalans en edat militar engruixiran els batallons de voluntaris o de regulars i seran destinats a la primera línia del front de guerra. El fet d’haver lluitat voluntàriament al costat de l’exèrcit franquista els conferirà -acabada la guerra- una situació de privilegi dins dels estaments de la Dictadura. Per això, de retorn a Catalunya, molts d’ells assumiran càrrecs de responsabilitat en el nou establishment franquista.

Informació addicional