La Fira del Llibre de Madrid, organitzada per l’Associació d’Empresaris i Empresàries del Comerç del Llibre de Madrid, és una fira d’editors, llibreters i distribuïdors. A l’edició número 81 arriben desitjosos de repetir l’experiència d’anys passats –en 2019 va rebre a més de dos milions de visitants–. Encara que l’anterior edició es va celebrar la tardor passada, el va fer amb mesures restrictives d’aforament degut a la situació de pandèmia, la qual cosa va provocar una menor assistència.
El que es publica a Espanya
El sector editorial espanyol té marcat en el calendari aquest esdeveniment perquè és un bon moment per a les vendes. Segons dades de la Federació de Gremis d’Editors, l’editorial és un sector que sosté 50 000 llocs de treball. A més, les activitats associades a la cadena de distribució situen a Espanya en el 18° lloc en el món referent a això.
El sector suposa un 30% del PIB cultural i els seus aproximadament 3 000 editorials publiquen cada any 90 000 títols, la qual cosa vol dir que les taules de novetats disposen de 246 llibres nous cada dia. Espanya és el cinquè país d’Europa que més títols edita i el novè del món.
Tot editor sap que una editorial ha de mantenir-se viva. Per a això cal publicar diverses novetats a l’any. Les editorials espanyoles tiren una mitjana de 3 500 exemplars per títol i, la majoria d’elles, uns deu títols a l’any.
El primer que pregunta un distribuïdor a un editor és quants títols nous pensa treure en un any. Això pot portar a l’editor a buscar un títol locomotora, és a dir, un llibre que tingui una viabilitat econòmica segura i que pugui impulsar a la resta dels títols que o bé l’editorial saca perquè suposen una aposta o bé perquè existeix aquesta necessitat de mantenir-se activa.
No podem oblidar tampoc que es calcula que, d’aquestes 3 000 editorials, unes 800 estan inactives. El distribuïdor només accepta editorials actives, és a dir, que assegurin diversos títols durant l’any, perquè en les taules de novetats sí que té incidència per al comprador que aquesta editorial doni mostres d’estar en forma.
A més, en l’edició universitària i científica, els docents estan obligats a publicar per a avançar en la seva carrera investigadora. Això provoca que algunes editorials hagin vist el negoci de cobrar a l’autor per treure la seva obra. Estem davant una gran paradoxa: les agències que valoren la qualitat investigadora dels docents assumeixen que l’ISBN, com a número comercial que és, ofereix garanties de la qualitat editorial, encara que la mateixa agència de l’ISBN avisa que no és obligatori i que no és marxamo de qualitat de l’obra.
També és important destacar que, d’aquestes 3 000, només hi ha tretze editorials que hagin publicat més de 700 títols. A més, dels 200 milions que s’imprimeixen, uns 40 milions d’exemplars es queden en els magatzems de les pròpies editorials. Aquests números són un signe de la concentració empresarial que també afecta a aquest sector.
Un altre aspecte interessantíssim del sector és que aguanta bé el desafiament digital i la pirateria. El digital va ser fa uns anys una moda, i tots els endevins albiraven un futur sense llibres de paper. Però des de fa temps la producció digital se situa en el 20% del total aproximadament. Caldrà veure què succeeix en els pròxims mesos amb la pujada de preus i la contracció de la producció de paper.
És cert que, en l’edició acadèmica, poder consultar obres digitalment, obres que d’una altra manera tindrien molt difícil accés, ajuda molt a l’investigador. Al lector de novetats i best sellers també sembla que li agrada el format.
El Gremi d’Editors li va preguntar als lectors com accedien als continguts digitals donant oportunitat d’indicar diferents respostes. Un 43% va declarar pagar per ells, però també el 60% del total va admetre accedir a llibres mitjançant descàrregues gratuïtes o un 40% a través de préstecs d’amics. Un 30% d’aquests lectors va admetre no saber diferenciar una pàgina de descàrrega il·legal d’una legal.
El que es llegeix a Espanya
A tot això, hi ha suficients lectors a Espanya? És un país lector o ens encanta regalar llibres? El 20% dels llibres que es compren són per a regalar.
Avancem una possible resposta, i és afirmativa davant les dues preguntes. Segons la relació entre percentatge de lectors, compradors i exemplars venuts (i exportats a altres països), podem concloure que Espanya té un bon nivell lector i una indústria acceptablement potent.
En el món hi ha prop de 600 milions d’hispanoparlants (el 7,8% de la població) i en 2050 seran 754 milions. Mèxic, l’Argentina i els Estats Units són els principals països importadors de llibres espanyols.
Quant a la lectura, les dades més recents que es tenen són de 2021, gràcies a l’informe d’hàbits de lectura de la Federació d’Editors. El confinament de 2020 va provocar un augment en vendes i lectors, i aquesta pujada es va consolidar en 2021
Les llibreries continuen sent el lloc preferit pels espanyols per a comprar llibres, amb un importantíssim creixement de la venda per internet. Un 68 % dels espanyols llegeix llibres: un 52,7 % es consideren lectors setmanals (amb una mitjana de 7 hores i 25 minuts de lectura a la setmana), i 11,7 %, lectors mensuals. El 35,6 % d’espanyols afirma no llegir mai o gairebé mai.
El retrat robot del lector espanyol correspon a una dona de 40 a 50 anys amb estudis superiors, una bona dada perquè les editorials el tinguin en compte.
La indústria editorial sembla que gaudeix de bona salut, que respon bé als desafiaments de l’era digital i aporta el seu granet de sorra a l’economia del país i al bon clima cultural.
Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation. Llegeixi l’original.
